Amic lector, amiga lectora encetem aquest bloc, amb petits nuclis de cent paraules que volen recrear els personatges, les actituds i les vivències que poblen un centre escolar, veritable calidoscopi efervescent, microcosmos que reprodueix en miniatura la complexitat del món exterior, univers febril i múltiple on escenifiquem dia rere dia els nostres esforços, les nostres angoixes, els nostres somnis.
El professor estava al departament recollint les seves coses quan van trucar a la porta. Era un alumne dels grans que volia acomiadar-se, agraint-li l’ajut rebut al llarg dels anys. El professor el deixà parlar i finalment li digué: “T’agraeixo aquests mots encesos, la gratitud no sovinteja gaire, però t’has equivocat de destinatari. A qui has de donar les gràcies és al teu fidel company de pupitre. Ell t’ha ajudat a fer els deures, t’ha aclarit els dubtes, t’ha esperonat en moments de defallença i ha compartit els teus bons resultats. Dóna-les-hi. Sense ell mai no hauries arribat aquí ”.
