Amic lector, amiga lectora encetem aquest bloc, amb petits nuclis de cent paraules que volen recrear els personatges, les actituds i les vivències que poblen un centre escolar, veritable calidoscopi efervescent, microcosmos que reprodueix en miniatura la complexitat del món exterior, univers febril i múltiple on escenifiquem dia rere dia els nostres esforços, les nostres angoixes, els nostres somnis.

divendres, 15 de setembre de 2017

40. ESCENA VIII


DIMARTS, 25 d’octubre, a les cinc de la tarda.
L’Amèlia, com a tutora, exposa a la Mercè, que finalment ha acudit a la cita desprès d’una trucada fallida, que sa filla Renée ho té pelut aquest trimestre ja que, segons l’avaluació inicial i preventiva, podria recollir sis o set suspensos, i tots els professors s’han queixat de la seva actitud desmenjada. La mare replica que a casa hi ha problemes que l’afecten, que la nena estarà pagant la dificultosa aclimatació a un centre nou, que ja veuran tots plegats que és una bona nena i, ja a la porta, afegeix davant una Amèlia desconcertada: “Si detectes algun problema, m’avisaràs?”

dissabte, 9 de setembre de 2017

39. ESCENA VII


DIMARTS, 27 de setembre, a les vuit del vespre L’Amèlia, asseguda davant les cadires de l’aula que aquest vespre ocupen els pares i mares que han estat convocats a la reunió d’inici de curs, es permet els quinze minuts acadèmics de rigor per donar temps a que arribin els tocatardans. Es tracta de la reunió de primer i el nombre d’assistents és més elevat que als altres cursos. Desprès els pares aniran desertant gradualment. L’Amèlia es troba amb moltes cares conegudes, cosa normal en tractar-se d’un poble petit on gairebé tothom es coneix. Ressegueix l’enfilall de cares expectants cercant la Mercè i s’adona, decebuda, que no ha vingut.

divendres, 4 d’agost de 2017

38. Escena VI


DISSABTE, 27 d’agost, al migdia.
Al mercat l’Amèlia troba la Mercè, una antiga companya d’escola. Ara la professora tindrà sa filla que comença la secundària. La Mercè es queixa de l’enrenou que suposa tenir els fills a casa tot l’estiu, que espera amb deler el començament de curs i, per rematar-ho, s’exclama que els docents tenen massa vacances. L’Amèlia està farta de justificar-se i enceta, aquesta vegada, una estratègia diferent. Confessa que hi està d’acord, ella també ha de suportar els seus dos fills que li fan la guitza a casa i frisa per tornar a la feina. La Mercè, perplexa, calla i se’n va.

divendres, 28 de juliol de 2017

37. ESCENA V


DILLUNS, 27 de juny, a les nou del matí  
Hi ha expectació. Com sempre que hi ha novetats, l’Amèlia, professora de secundària, comença a tremolar. Els canvis sempre són per complicar la troca, mai per resoldre deficiències específiques. A la televisió, la consellera comunica amb posat sever que els professors faran una hora més. Tothom sap que és una retallada més per alleugerir la deriva econòmica, però ella parla de mitigar el fracàs escolar. L’Amèlia, convençuda que una hora més no solucionarà res, s’imagina el que podria representar que els pares, que també formen part de la tasca educativa, dediquessin una hora més a la setmana als seus fills.

divendres, 21 de juliol de 2017

36. ESCENA IV


6 de febrer de 2004, 12,30 del matí El bus s’atura en un llogaret oblidat als peus de l’Atlas. Cau un sol de plom sobre els murs derruïts de la kashba, tots estem cansats i tenim gana. Aquest vespre serem a Boumalne. Hi ha nervis, els companys marroquins dels projecte “Mediterrània” frisen per arribar a casa. Preparem uns entrepans de tonyina amb olives negres. De sobte, apareixen els rostres d’uns nens que ens guaiten fixament i finalment s’apropen. Els fem un costat a la taula improvisada sobre les roques. La rialla fulgura sobre els seus rostres polsosos. Més tard, dalt del bus un trau fosc ennuvola alguna mirada.  

divendres, 14 de juliol de 2017

35 - ESCENA III


10 de novembre de 1993, 8 del matí Abans d’accedir a les aules, els alumnes miren perplexos la taronja que gravita al bell mig de la Plaça de Toros. L’endemà n’hi ha dues i l’enigma persisteix. El muntatge continuarà amb teles de color taronja. Es tracta d’un enginy publicitari per convocar als alumnes a la projecció d’una pel·lícula al Condal, la controvertida obra de Kubrick La naranja mecánica. La sessió tindrà lloc en horari no lectiu i acollirà una vuitantena d’interessats que participaran en del col·loqui. Cinc altres films completarien el cicle: Con la muerte en los talones, Beltenebros, El silenci dels anyells, Los intocables i Grita libertad.